Per a mi l’art és sinònim de comunicació. És la meva manera d’expressar-me, d’exterioritzar el que porto a dins, de relacionar-me amb tot allò que m’envolta. És, primerament, un exercici d’introspecció que em permet transmetre els meus neguits i les meves il·lusions, la meva visió de la societat. Gràcies a l’art viatjo endins per sortir cap a fora.
L’art per a mi també és quelcom d’innat. Alguns ho anomenen do, jo ho considero com un sisè sentit, un sentit que complementa i combina els altres cinc. Estic convençuda que tots el tenim, però que no tots els desenvolupem de la mateixa manera. Davant d’un mateix paisatge no tots veiem ni ens fixem amb el mateix, tampoc ens inspira les mateixes emocions. Al món hi ha tantes mirades com persones. Perquè les nostres mirades no només veuen el que hi ha, sinó també el que hi pot haver, el que voldríem que hi fos, allò que hi era i ja no hi és. La nostra mirada s’enriqueix constantment amb les nostres experiències personals i amb les nostres reflexions, i en fer-ho, pot arribar a modelar i a transformar la realitat. La meva obra no és més que la plasmació de les meves mirades en un moment determinat de la meva vida que, alhora, apleguen les meves vivències, per petites que siguin, encara que, a voltes, ni jo mateixa en sóc plenament conscient. Així, la meva obra és com un mirall que reflecteix el meu “jo” més íntim, en el que recerco un món idíl·lic i, per arribar-hi, deformo persones i objectes per donar-los una altra identitat que encaixa més amb el que jo voldria, amb allò que a mi m’agradaria. És una manera imaginària de canviar les coses. És la meva “realitat virtual” i per donar-li vida i en funció de la temàtica que vull tractar utilitzo una tècnica o una altra.
Els personatges volen parlar de si mateixos i per si mateixos, des del seu l’interior. Ens volen parlar dels seu problemes, de les seves alegries, dels seus sentiments… Jo sóc com la seva veu, la que hi posa “paraules” encara que no “parlin” i ho faig preocupant-me de l’espai, del moviment, de la proporció i de l’harmonia, tot deixant de banda tot allò que pot ser superficial. Els peus i les mans es fan més grans per emfatitzar millor el seus sentiments, tot buscat l’equilibri. La intenció és projectar en els meus personatges, que al cap i a la fi tenen vida pròpia, la seva personalitat, influenciada això sí, per la meva… El que intento és fer una anàlisi del comportament humà prèviament filtrat per les meves múltiples mirades per tal que qui contempli la meva obra pugui, si ho desitja, filtrar-ho tot amb la seva mirada. És gràcies a aquest procés que les obres d’art tenen moltes vides i moltes lectures!
Ciaurriz 